abril, 2018

18abr7:00 pm8:30 pmDamià Rotger presenta '482 mm' el seu nou poemari7:00 pm - 8:30 pm Tipus d'esdeveniment:Presentació de llibre

Informació

Vine a celebrar la publicació del nou poemari de Damià Rotger: ‘482 mm’ que presentarà acompanyat per Emili Sánchez Rubio el dimecres 18 d’abril a la llibreria Rata Corner.

482 mm el tercer llibre de poemes de Damià Rotger, el blau del cel (que tot ho agombola, tot i tenir la longitud d’ona de color més curta) i el blau del mar, però sobretot el blau del cor, representen aquell buit tan asfixiantment ple que posseeix als qui en percebre l’arribada ja intueixen el final. Com si el poeta convertís la lambda (λ) amb què es mesuren les ones en una Lambada en bucle ad eternum, per haver provat de mesurar l’amor. Té sentit que el poeta tipògraf, en aquest nou llibre on ja no parla a través de l’estètica de la lletra, s’hagi plantat davant dels mateixos temes ―l’amor, el sexe, l’existència i la paraula― amb la seva guitarra, i en sentim, en molts dels versos, les cordes invisibles però gitanes.

No hi ha conflicte, no hi ha ferides, ni retrets, ni plors i, tanmateix, una desesperació pacífica ―una mena de lletania del coneixedor de l’absurd― s’estén pels poemes, com si el poeta hagués endevinat la immortalitat (l’infinit!) en “el cant blau d’amor etern/ a la mar amiga i profunda/ del naufragi”. Una mar que és femenina i masculina al llarg de tot el llibre: el mar representa un espai capaç de contenir, mentre que la mar és un ens animat i per tant, capaç de sentir i de moure’s.

L’observació i la lectura pacients i engrescades acompanyen l’autor pel camí de pells i llum, fins a aquestes conclusions. Rotger confessa la seva adoració a Ponç Pons, però també la complicitat amb grans poetes de les Illes, com Antònia Vicenç o Pere Gomila, i amb els seus coetanis, en alguns casos a través de cites directes de versos i, en d’altres, sense que sigui un acte premeditat. Els verbs de creació d’en Damià (“encullerar”, desumbilicar”) tenen aires de l’aranyonar i l’emmelar-se de Josep M. Llompart. I el seu “llapis verge com una platja” que escriu “límits per nedar abismes” em recorda el preciós haiku de Pau Castanyer, on el sonsardinenc declarava: “Vull nedar-te la pell/ i fer-te la mar”.

El paisatge, encara alletant per la mare Menorca, es personifica en les dones que el poeta estima. Cada pam de mar és un pam de pell, cada penyassegat ―un coll que s’estira, cada platja és un entrecuix i les ones hi arriben i se’n tornen com espasmes de plaer. Hi ha talaiots que embranquen “finits / en les cambres del Temps”, hi ha “l’herba cíclica de la drecera” i òlibes que “estenen en l’aire el blau amuntegat durant la nit”. Perdura, doncs, aquest amor per la natura d’aquest indret meravellós que és, en igual mesura, inclement i que comanda la matèria i la no-matèria ―tant escolpeix la roca i els cossos, com la paraula i les ànimes. Fins a l’extrem; fins al bell poema Olles foradades, on el poeta fa barrina amb la “flora estremidora” i s’hi intercanvia els òrgans.

Damià Rotger assumeix la irresolubilitat de la seva constant pregunta: quina és l’essència ―la veritat més pura, d’entre tot l’amor i tota l’aigua i tot l’existir? Al final d’un dels primers poemes, titulat Sanitja, ens la planteja amb una imatge quotidianament preciosa: tot rentant-se la cara es demana “què és realment important,/ l’aigua que la paraula agafa per portar/ al rostre del món intel·ligible/ o les gotes que queden,/ inabastables, al mar?”. I, segons jo, ell mateix ens ofereix la resposta ―allò que de veres importa, la quintessència de la vida, és la poesia.

Al capdevall, aquest blau de Rotger són tots els blaus alhora ocupant la buidor que tenim a sobre, la que ens habita a dins i la que ens envolta, als illencs, pels quatre cantons. Un blau que abans del segle XII (abans que per motius que desonec es definís com el color de la Mare de Déu i, per extensió, el dels purs i es innocents), ningú no es posava perquè ja hauria sigut fer-ne un gra massa. Un blau que, com el de la Barcelona maragalliana, “tot s’ho empassa i resol i canvia,/ i ho torna en oblit, consol i alegria”. Un blau que no s’esborra, com l’Amor d’aquella cançó que, malgrat parlar d’un desamor, ens fa i farà ballar per molts anys en l’arravatament més intens de desig i alegria.

Hora

(Dimecres) 7:00 pm - 8:30 pm

Adreça

Rata Corner

Carrer Hostals 17,

X