abril, 2018

16abr7:00 am8:30 amPresentació de "Sense tu" de Ricard Ustrell7:00 am - 8:30 am Tipus d'esdeveniment:Presentació de llibre

Informació

El periodista de Catalunya Radio Ricard Ustrell, presenta la seva primera novel·la “Sense tu”; ho farà acompanyat per la periodista Cati Moyà.

 

A mesura que passaven les hores notava com les perdia de manera inexorable. Cada vegada m’era més difícil adormir-me. M’amenaçava una calor creixent que m’infectava des dels peus fins al melic. Em picava l’esquena. Girava el cos a una banda i l’altra del llit, buscant l’espai fred que em permetés relaxar-me. Aquesta vegada l’Orfidal tampoc no em va fer efecte i feia massa dies que les matinades s’assemblaven entre elles perquè totes tenien com a denominador comú l’insomni.

9 de juny del 2017. La lluna feia el ple, com el feia la meva pena. I com que tenia temps, vaig estar discutint amb mi mateix, i en tercera persona, sobre els presumptes poders fàctics del satèl·lit.

Cada dia causa dues marees altes i dues de baixes i tenen lloc cada dotze hores i vint-i-cinc minuts en qualsevol indret de la Terra. La fusta, quan es talla en lluna plena, és més susceptible de florir-se o de veure’s afectada per fongs. Però mai ningú no ha pogut comprovar si també ens afecta a nosaltres, si ens influeix. Jo, per si de cas, no aconseguia adormir-me. I ja en tenia prou.

Fins passades les tres no vaig poder aclucar l’ull. Em van visitar uns animals amb cara de porc i cos de cavall que em perseguien per un bosc ple d’arbres. Corria desesperadament buscant una sortida i una veu greu, de ràdio, que se sentia entretallada per una megafonia, em guiava per trobar-la, indicant-me que em quedaven pocs minuts per reprendre el segon acte. De fons, el riure del director. Frases lapidàries em rebotaven al cap, de dreta a esquerra, en un exercici estereofònic memorable. Algú em deia que per fer aquella feina hauria de pagar, un altre que tot allò ho feien per mi, perquè hi creien. I més veus: ara una d’aguda, que em recordava que encara no havia gravat l’entrevista al director del Banc Nacional i que feia mitja hora que el paio m’estava esperant: «Oristrell, afanya’t, que s’acaba el temps. Hem de quadrar amb la publi».

Moltes vegades costa veure el que passarà en un somni, però en aquest tot era previsible. Fugia mentre em sonaven, alhora, els dos telèfons que habitualment porto al damunt, el de la feina i l’altre. Em costava fer un pas endavant, com si m’estigués quedant sense gravetat, sense aire. La suor se’m feia insuportable. I més freda. I més enganxosa. Fins que m’atrapaven, abduint-me en una mena de cau fosc que m’empenyia terra endins amb una força brutal, imbatible. Un ordre natura”

Hora

(Dilluns) 7:00 am - 8:30 am

Adreça

Rata Corner

Carrer Hostals 17,

X