Events

Aquest dimarts estau convidats a la presentació de la nova edició revisada i ampliada del llibre de Francesc Vicens Vidal.
La presentació anirà a càrrec de Carme Castells i Miquel Sbert.
Us hi esperam!

En els darrers temps Sant Antoni ha donat lloc a la festa com a element molt arrelat en la cultura pròpia. La festivitat com a símbol d’identitat ha generat noves maneres de fer la festa amb alts índexs de participació i una càrrega emocional de gran intensitat. Això és el que ha portat a reinventar una festa que antigament tenia la seva raó de ser en una societat eminentment agrària, que venerava el sant perquè protegia el bestiar del qual depenia gran part del sustent econòmic familiar.
Tanmateix, la festa de Sant Antoni en el segle xxi és hereva d’unes pràctiques que són objecte de reinvenció i adaptació constants. El bestiar ja no es cria a casa i l’economia familiar ja no depèn ni de la bona collita ni de la salut de l’animal. Per això, Sant Antoni ha esdevingut una data de gran rellevància social, una excusa per a compartir espais i moments, per a participar i sentir-se part de la comunitat. A conseqüència d’aquest fet, la festa ha anat adquirint diversos nivells de significat i nous àmbits de representació que donen lloc a una gran diversitat de models rituals festius.
En aquest llibre, l’acreditat musicòleg Francesc Vicens reedita aquest llibre amb informació revisada i ampliada per explicar les diferents maneres de celebrar Sant Antoni a partir del fet musical com a element cohesionador de la festa.

Us convidam a una trobada amb David Trueba en motiu de la publicació del seu darrer llibre ‘El río baja sucio’ (Ediciones Siruela)

No us ho perdeu!

«Hay una época en la vida en la que termina de forjarse el carácter y se construyen los ideales que nos acompañarán para siempre».
DAVID TRUEBA

Dos amigos, un río contaminado y unas vacaciones que cambiarán sus vidas para siempre.

«Seguro que eres de los que creen que saben cómo es un cadáver. Aunque jamás hayas visto la vida evaporarse de un cuerpo al morir. Seguro que eres de los que piensan que conocen la mirada de un asesino. Aunque jamás hayas cruzado tus ojos con los de uno. Seguro que eres de los convencidos de que distinguirían entre mil a aquel que un día le quitó la vida a otro. Yo también era como tú no hace demasiado tiempo, cinco, seis años atrás, cuando sucedió lo que te voy a contar. Ahora tengo diecinueve años y ya no soy del todo aquel niño de casi catorce».

Las vacaciones de Semana Santa de Tom y Martín suelen ser bastante predecibles. En la sierra, con sus familias, los amigos, las bicis, el río, la naturaleza… Nada demasiado memorable salvo el reencuentro, que les permite disfrutar de la amistad que los une desde que eran pequeños.

Sin embargo, ahora, con casi catorce años —en lo que parece que van a ser sus últimas vacaciones juntos—, el destino les tiene reservado algo que cambiará para siempre su percepción del mundo. Primero conocerán al enigmático hombre que vive en la casa llamada Los Rosales; después, a su hija Danae. Y la llegada de ambos provocará una sacudida en la vida de los dos amigos que los precipitará hacia una tensión desconocida y les mostrará que uno se hace mayor cuando pierde la inocencia.

Y de esta forma, mientras los adultos cargan con un pasado doloroso que vuelve a ellos con intensidad, los jóvenes comenzarán a fabricar su vida y su futuro.

Els astres de la Via Tipògrafica s’han aliniat! Cañas y Tipos, ed. Palma de Mallorca, comença s’any a tope, arrancant amb força, garra i professionalitat (coincidint quasi amb l’edició valenciana)

L’encontre tipogràfic més divertit de les illes Balears concentrarà —entre brebatjes, glifos, serifs i bona gent— lo «más granao» del panorama lletrístic.

Aquesta vegada comptaram amb la presència de Marina Senabre i Andrés Ramírez, dos professionals que estimen la lletra, el volum i l’espai.

Marina és defineix així: «Sóc arquitecta i dissenyadora gràfica. Desenvolupo projectes a diferents escales, des de l’arquitectura fins a la identitat visual, el disseny editorial i web. En 2012 estableixo el meu estudi, amb projectes a Menorca, València, Barcelona i recentment amb base en Mallorca. Sóc cofundadora de la Imperfecta Bellesa, una iniciativa que pretén replantejar perspectives assumides i canviar els hàbits de consum a través d’accions artístiques amb productes descartats.»

Andrés ens avança açò: «Vaig estudiar Disseny de Producte en la ESADIB, però vaig sentir la necessitat de fer un canvi i d’explorar el món de la comunicació visual. Em vaig anar a Barcelona i vaig començar treballant en l’equip de disseny de el Bulli Foundation, el nou projecte de Ferran Adrià. Vaig tornar a Mallorca per a emprendre el projecte Earthink al costat d’Alex Sanz. En 2019, fundo Studiograma, un estudi de disseny en el qual conflueixen el disseny gràfic i de producte per a aportar solucions en el món de la identitat corporativa i que no sé on em portarà…»

Com ja és habitual, ens veim a Rata Corner (Carrer d’Antoni Marquès, 34, Palma) L’entrada és lliure, fins petar el local. Sigueu puntuals, que les persones estes voldran dormir…
La organització intentarà donar una imatge de respetabilitat, que a la primera cervesa desapareixerà. I sobretot, no deixau de participar en el ja famós Tipobingo, on us poden tocar llibres, cal·ligrafies originals i posters molonazos!

Seguiu-nos a les xarxes; cercau Cañas & Tipos en Instagram i Twitter i subscriviu-vos al nostre newsletter per saber quan serà el proper Cañas… 😉

ENS VEIM AVIAAAT!

Would you send me your souvenir?

     el carter  mai crida dos pics

A finals del mes de juliol de 2019 vaig voler seguir amb el projecte que havia començat l’estiu de 2016 i que havia quedat aturat per causes de l’atzar.

Quan viatgem solem enviar fotos digitals mitjançant whatsapp o xarxes socials però, abans, quan sortíem de viatge, el que enviàvem eren postals, fins i tot, quan anàvem uns dies a un poble o a una zona de la costa mallorquina.

A Would you send me your souvenir? He intentat recuperar el vell costum d’enviar aquestes postals-records demanant a amics que hi col·laboressin. M’han contat que, a vegades, trobar un segell o una bústia podia significar un gran treball segons el país, ciutat o poble on es trobessin. Per cercar l’ajuda sí que he emprat  les noves tecnologies per poder contactar amb una majoria de persones.

Innumerables experiències amb Correus que, sembla, ja no està acostumat a aquest tipus de servei.

El primer carter em va deixar fer-l’hi fotos. Després, canvis d’estiu, substitucions, intercanvi de mails amb la Carteria UR.2, postals que anaven d’un lloc a l’altre de l’illa passant per Madrid i les que, malauradament, s’han perdut pel camí…

El meu agraïment a totes les persones que m’han ajudat col·laborant amb aquesta quimera. Gràcies ¡¡

Esther Olondriz

Peleando a la contra, el recital de poesia mensual que acollim a Rata Corner, torna en una edició especial dedicada a la poeta Isabel García Mellado.